La dolça tardor
I de cop arriba.
Quan una és menuda associa aquesta època de l’any amb la tornada a l’escola, a teatre, a les excursions de cap de setmana a St Mateu a caçar bolets, a la caiguda de les fulles dels plataners del carrer de la Plaça de Premià, a l’olor de llenya dels carrers, a la de caldo de la cuina de casa i a la de la pela de taronja del menjador (tot sigui perquè una mare feta de pà de pessic n’ha posat un tros a sobre el radiador)
A mida que anem creixent ens perdem moltes d’aquestes sensacions ofuscats per la tornada a la feina, el pagament de les factures, els IVA dels autònoms i l’obligació de comprar compulsivament l’últim abric disseny anys 50.
És ben cert que anyorarem l’estiu, la platja de St Pol, els pirates de Premià i les Santes de Mataró, però quan arriba la tardor posem les coses a lloc. Canvi d’armari, horari, rutines, un dia per comprar, un altre per fer la neteja a fons, gravació de repor dimecres i dijous, agafar el tren de les 6:58 del matí, les mateixes cares de son i processons d’ànimes en pena que barrunten un hivern llarg i feixuc. Què voleu! Aquesta obssessió per l’ordre m’arrossega a gaudir d’aquestes coses.
I no saps com, un bon dia t’adones que la tardor ha arribat perquè una nit has passat fred i has estornudat tres vegades seguides, perquè al sortir de la dutxa ha calgut posar el calefactor i sobretot…perquè una clatellada d’olor a llenya t’ha picat amb força les galtes.
Tornen les fulles de plataner al carrer de la Plaça de Premià i el Sol de migdia vola baixet pels carrers de Barcelona.
Molts de nosaltres comencem a manifestar clars símptomes de depressió només de pensar en el que encara està per venir, però què voleu que us digui…servidora és flor de tardor del mes d’octubre i m’encanta deixar-me endur per aquesta melangia nyonya i absurda.
Perquè a partir d’ara comencen els concerts de coral, el piano d’en Gustavo, els cines de diumenge, les castanyes i l’abric. El bosc fa olor d’humitat i les bèsties s’amaguen fins la primavera, tornen a vendre taronges a les fruiteries (però taronges de veritat, no d’aquestes que ens porten congelades de vés a saber on) i de nou recordo que he de treure la pela d’una tirada per posar-la sobre el radiador i que el menjador faci bona olor.
Com quan arribava d’escola a casa després d’haver arrossegat els peus sota les fulles dels plataners del carrer de la Plaça de Premià….
Aquí estic, seguint-he allà on vas! jaja pensaràs que soc una pesada…ho sento! Doncs sí…torna la tardor, peró a mi també m’encanta anar pel carrer i que faci oloreta a castanyes…mmm que bé! ja m’ho estic imaginant, portar només 1€ a sobre, demanant fer una col·lecta entre totes i comprar un “cucurutxo” de castanyes…disfrutant-les com nenes petitones amb els caramels…necessitaba que arribés ja la tardor, el fred, el canvi…sí, això, el canvi. Penso que està bé anar canviant! Saps el que trobo a faltar? un bosc a prop d’on visc…pero com tu dius, a Hospitalet no hi ha res, ens hem de conformar amb un parc cutre, pero bé, que li farem, aniré a aquest parc cutre a olorar el fang, els arbres, el fred…m’encanta.
Ho sento elisenda, m’he deixat portar pels pensaments i crec que una miqueta més i t’escric altra Biblia…doncs res, a disfrutar del fredet que ve i dels catarros! Un altre petonàs enorme! Aniré passant!
[...] Octubre, 2008 El darrer post del recentment estrenat blog de la meva mediàtica germana recorda, amb certa melangia, [...]
Veniu per fires a Girona? « El meu blog - 我的网志 dit això a Octubre 7, 2008 a 9:29 pm
Ep maca, felicitats pel blog i per aquest post, amb una molt bona reflexió sobre totes les visions del “temps”. Ja t’hem enllaçat a La Mirada, una abraçada.
només puc dir…gracies per escriure aquestes paraules.molt maco.molt.
Una pela de taronja damunt el radiador?, a ma mare no se li va acudir mai tal cosa…Nosaltres som més de lavanda als armaris (deixada assecar).
. :*
Bé, aquí una altra blocaire coneguda teva (som una família una mica plasta no?, tots fem el mateix..)
Hola!! no se si t’agradan els Beatles, pero et convido a que visitis el meu bloc!!
Salut!!!
Anar a buscar bolets a la tardor??? a st mateu?? d’això deu fer mooooooolts anys! l’altre dia hi vaig pujar a buscar-ne i no vaig trobar més q dos petits pets de llop. No han canviat les coses ni res.
I la tardor…si vaig veure l’altre dia el puesto de castanyes i anava amb màniga curta! Allò que realment ens avisa de la tardor, avui en dia, són les col.leccions dels kioskos!
Bueno, saludos d’un altre balança que cada any s’arrossega per la melangia de la tardor, cau en el forat fosc de l’hivern, i no aixeca cap fins ben entrada la primavera. Però aquest any potser emigro abans que arribi el fred de veritat, i marxo a algún lloc més càlid com bangkok fins al sant joan per lo menus.
Ah, allà les pells de taronja es poden posar a qualsevol lloc XD
una abraçada!